3 de febrer de 2007

Una de varis...

Iepa, que deis fieres?

Avorrit des debat pseudopolític que ha inundat es blog aquests darrers dies, ple de tópics i sense gaire possibilitats de treure res en clar, he decidit fer sa mica de post per donar algo de frescura a "este nuestro blog". Per començar, comentar un poc sa notícia del dia, sa tornada des per tots estimat Samuel Eto'o a una convocatòria amb es primer equip, després de sa seva lesió. Convocatòria, pèr cert, sorpresa, ja que s'esperava que no estés amb s'equip fins a dia 11 de Febrer contra el Racing.
Esperem que sa tornada de La Gacela doni a s'equip es punt d'agressivitat i frescura que li ve faltant des de fa uns mesos. Per cert, l'amo en Leo Messi ja és a Catalunya i tot apunta a que debutarà amb s'equip dia 11.

Per altra banda, comentar s'excel·lent sortida d'ahir, amb uns inicis de gran nivell en forma de soparet en es pis de Mallorca 211. A destacar tota sa sèrie de joquets en forma de trajes que vàrem fer abans, durant i, sobretot, després, des sopar. Es jocs de ses monedes i de ses cartes by Gaspar, es trilero màgic by Palerm, es joc des triangles i es de "si això és 1, i això és 1, i això és 3..." per part meva. Importants ses nedades contínues des cans vells Kempes i Rufire, que no pillaven sa mecànica des jocs per cap banda. Ells són més de retroexcavadores i ports USB. Després de fer es monai pes pis, vàrem pegar una baixada por tiempos cap al centre, que podríem definir com a mítica... Xupito de Tequila en es Galway, derribos a balquena, entradotes a lo Pablo Alfaro, autopixades des senyor Neta després d'una sempentota den Cuads i jo, crits i renou... Pareixíem una tribu d'Uruk-hais entrant a matar... Després de fer tres hores de volta vàrem aconseguir arribar tipo les tres i mitja a Les Enfants. Aquí es records se me tornen un poc confusos, només me'n record d'una cridada des Pibito Sureda tot enfilat i de ses nedades den Gaspar tirant tassons a matar pen terra. Una bona sortidota que va acabar amb una entrada tipo light en es cuarto de mestre Kempes, que havia abandonat es barco abans d'hora per fer una de ses seves típiques potades d'última hora. Es guardó de borratxó des vespre el guanyaren ex-aequo es senyor Nate i en Gaspar 'il Bello'. Avui se comenta que es nucli dur de sa cofradia (Kempes, Nate, Sembei i jo) farà de tripas corazón i, obviant sa ressaca, efectuarà una visita a terres vallesanes, amb sa mica de tastavins i marxota a Molins de Rei, poble amb una rivalitat històrica amb Sant Vicenç del Horts. Trajes i derribos assegurats. Se comentaran es més destacats aquí, en es Blog des cans vells.

Canviant de tema, supòs que tots i totes heu vist que s'ha instal·lat (gràcies a sa catenària i a un sistema d'aire comprimit amb caldera) un system de xat perquè tots es membres de sa cofradia puguin fer gala des seu saber estar i des ses seves aptituds trajeadores i derribístiques. Com a Big Brother i Caudillo oficial des Blog, vos anim a tots a utilitzar-lo en es vostros moments d'avorriment, i vos recoman acudir a ses converses nocturnes tipo les 12, són ses que donen més suc... Per tal d'evitar ses suplantacions de personalitat, podeu anar a sa pàgina des xat i registrar-vos (Login), així tendreu un G a sa llista des xat que dóna molta classe. Aquest xat pretén ser una eina més de sa macro-corporació en que s'està convertit es blog, però si es Big Brother veu que es nivell de posts i comments decau a causa de sa seva implantació, no dubtarà en aplicar mano dura i eliminar-lo de un plumazo. Així que ja ho sabeu, si no hi ha activitat bloguística, adéu xat.

En un altre àmbit, aquest blog vol donar s'enhorabona de manera oficial a l'amo en Nate, que ha firmat es seu primer contracte discogràfic (ai, no, cartogràfic) amb tota una empresa puntera des sector. Mirau bé sa pàgina perquè segurament d'aquí a uns dies s'experiència i capacitat den Nate en es món de sa programació provocaran uns canvis que prometen ser desastrossos... Tiempo al tiempo. Per cert, sa incorporació des senyor Neta ve a engrossar sa llista de currantes de sa cofradia. Cada vegada són menos és confrares que no han caigut baix es yugo des món laboral, i que volen com a aucellets per aquests mons de Déu. Es nucli currante vos recomana que disfruteu tot lo que pogueu d'aquesta època daurada de sa vostra vida, perquè després vos esperen uns anys de sinsabores i despertadors implacables. Aquí teniu un vídeo que xerra de lo difícil que és sa vida d'un jove emancipat, que s'ha convertit en tot un fenomen a sa xarxa. Melodia machacona i més d'una frase interessant:

"Vivo en un piso que es más pequeño, que el recibidor de Zapatero.
Duermo en un saco de montañero que extiendo encima del fregadero.
El vater es la silla del ordenador, y uso el microondas como cajón.
No cabe un colchón y si viene mi chica hay que salir al rellano para hacer el amor."




I res, per acabar, com sempre, toca cançó. Uan-chu-nait, Kiwi Melón, Kiwi melón! (o, mal escrit, Night, tonight. Gimme the other, gimme the other!")

3 comentaris:

cuads ha dit...

molt bo es video...i millor sa marxa dahir...a destacarv considerablemant es trajecta entre es pis i es enfants, amb es mazizazu com a protagonsita

tofito ha dit...

kin cabron canoves, aki fent apologia des currantes

Llorenç de Pina ha dit...

bon ritme de marxes per Barna, demostrant es bon saber estar